FONAMENTS DE LA TERÀPIA FENOMENOLÒGICA

La teràpia fenomenològica parteix d'un principi molt senzill: la veritat és guaridora. Ara bé, aquest principi s'ha d'explicar immediatament per evitar tots els possibles malentesos.

Que la veritat sigui guaridora vol dir que habitualment no vivim en la veritat sinó en l'engany, la hipocresia, la vanitat, l’ocultació, la malinterpretació i, en definitiva, la manipulació neuròtica. Això s’esdevé tant a nivell individual com a nivell social i polític.

Cada societat crea una imatge d'ella mateixa i de la seua veritat. Aquesta imatge és necessària per poder interpretar els “fets”, el que s’esdevé. La nostra societat està dominada per una imatge ontològicament materialista, acompanyada d’orgull tecnològic i amb una lleugera capa de “drets humans”. L’enorme abisme entre el que dicta l’ONU (formada per la globalitat dels Estats mundials) i el que té lloc en aquests mateixos Estats en dóna una idea del que no volem veure.

Una imatge determinada crea uns "tics" psicològics determinats. En el nostre cas el materialisme ens porta a la pèrdua del sentit vital, l’orgull tecnològic a la presa i d’aquí a l’angoixa (volem més del que podem), sentiment de solitud, depressió, estrés, ansietat. Aquests "tics" es manifesten de maneres més o menys virulentes segons les defenses de cada individu. Però podríem afirmar que la neurosi ens afecta en molt o poc a tots en la mida que hi ha una neurosi social.

La fenomenologia com a mètode expressament terapèutic (el client ha de re-visar la seva visió del món) pot contribuir a la destrucció d'una imatge malaltissa del món i a la re-construcció d'una imatge més sana, la qual cosa vol dir: més oberta al present, menys tancada a la seva interpretación neuròtica de la realitat.

Un exemple: les possibilitats que ens poguem representar al món i com d'avorrit sigui el món per a nosaltres depenen de la nostra capacitat d'imaginació eidètica: anar darrera dels fets i desitjar més fets o reinventar possibilitats, aquesta dualitat no és indiferent al grau de salut mental.

La terapia fenomenològica no vol ni pot canviar el món que envolta al subjecte, com tampoc no té com a objectiu la transformació al subjecte (encara que una autotransformació pugui ser ocasionalment el resultat del procés) sinó més aviat lliurar estris per a la comprensió del seu món al subjecte, fent-lo així més lliure i responsable de les seues creences.