La teràpia
fenomenològica parteix d'un principi molt senzill: la veritat és guaridora. Ara
bé, aquest principi s'ha d'explicar immediatament per evitar tots els possibles
malentesos.
Que la
veritat sigui guaridora vol dir que habitualment no vivim en la veritat sinó en
l'engany, la hipocresia, la vanitat, l’ocultació, la malinterpretació i, en
definitiva, la manipulació neuròtica. Això s’esdevé tant a nivell individual com
a nivell social i polític.
Cada societat
crea una imatge d'ella mateixa i de la seua veritat. Aquesta imatge és necessària
per poder interpretar els “fets”, el que s’esdevé. La nostra societat està
dominada per una imatge ontològicament materialista, acompanyada d’orgull
tecnològic i amb una lleugera capa de “drets humans”. L’enorme abisme entre el
que dicta l’ONU (formada per la globalitat dels Estats mundials) i el que té
lloc en aquests mateixos Estats en dóna una idea del que no volem veure.
Una imatge
determinada crea uns "tics" psicològics determinats. En el nostre cas
el materialisme ens porta a la pèrdua del sentit vital, l’orgull tecnològic a
la presa i d’aquí a l’angoixa (volem més del que podem), sentiment de solitud,
depressió, estrés, ansietat. Aquests "tics" es manifesten de maneres
més o menys virulentes segons les defenses de cada individu. Però podríem
afirmar que la neurosi ens afecta en molt o poc a tots en la mida que hi ha una
neurosi social.
La
fenomenologia com a mètode expressament terapèutic (el client ha de re-visar la
seva visió del món) pot contribuir a la destrucció d'una imatge malaltissa del
món i a la re-construcció d'una imatge més sana, la qual cosa vol dir: més oberta
al present, menys tancada a la seva interpretación neuròtica de la realitat.
Un
exemple: les possibilitats que ens poguem representar al món i com d'avorrit
sigui el món per a nosaltres depenen de la nostra capacitat d'imaginació
eidètica: anar darrera dels fets i desitjar més fets o reinventar
possibilitats, aquesta dualitat no és indiferent al grau de salut mental.
La terapia
fenomenològica no vol ni pot canviar el món que envolta al subjecte, com tampoc
no té com a objectiu la transformació al subjecte (encara que una autotransformació
pugui ser ocasionalment el resultat del procés) sinó més aviat lliurar estris
per a la comprensió del seu món al subjecte, fent-lo així més lliure i
responsable de les seues creences.

No hay comentarios:
Publicar un comentario